dimarts, 20 novembre de 2007

Mitjans ciutadans: Bottup.com i Bdebarna.net

Després de debatre les experiències de periodisme ciutadà a mitjans professionals, passem a la sessió sobre mitjans ciutadans. Pau Llop ens explica què és Bottup.com, un projecte que va arrencar al gener de 2007.

Bottup.com té una redacció de periodistes professionals que produeix notícies i edita les que fan els ciutadans. Però els protagonistes són els periodistes ciutadans, 390 usuaris registrats que aporten continguts quan volen. Alguns periodistes ciutadans són col.laboradors més estables, amb un tema concret assignat per la redacció.

Tenen un fòrum per discutir entre redacció i usuaris decisions editorials, i blog de la redacció on publiquen les seves reflexions sobre l'evolució del projecte. Tenen també una eina de missatgeria interna per als usuaris. Tenen una "escola" de formació pels periodistes ciutadans, amb textos per ajudar-los a fer servir les eines que necessiten per publicar. Estan desenvolupant un sistema de reputació perquè els usuaris votin els seus favorits.

Els periodistes ciutadans tendeixen a parlar sempre com a "jo". Quan és una peça opinativa la publiquen a l'espai d'opinió, si és més una narració de fets la publiquen amb una nota indicant que l'autor és força personal. Encara han de decidir com tractar aquesta tendència que tenen els periodistes ciutadans a ser més personals que un periodista professional.

En un futur proper, a Bottup.com volen connectar-se amb d'altres xarxes socials, creant eines perquè des de Facebook, Xing, Panoramio i d'altres espais es pugui contribuir a Bottup.com i redistribuir informació. Pau defensa que els periodistes han d'estar en contacte directe, constant, amb els ciutadans. Creu que Bottup.com pot connectar les xarxes socials amb els mitjans de comunicació tradicionals.

Bdebarna.net: històries de Barcelona

Aquest projecte va nèixer al 2000 i ha anat creixent poc a poc. Volien crear un mapa virtual perquè la gent de Barcelona es fes seva la ciutat, marcant en el mapa els llocs que els són rellevants, explicant les històries que els han passat allà. Volien anar més enllà del que expliquen els mitjans de comunicació, que la gent expliqui directament el que els passa. Amb el temps, els objectius s'ha redefinit: La web recrea una Barcelona subjectiva, dels ciutadans anònims, documenta la microhistòria, la que no recullen les fonts oficials; els usuaris s'han convertit en grups i xarxes que es toben dins i fora d'internet.

La web usa tecnologia molt senzilla i creuen que això és bo: tenen usuaris de totes les edats, sobretot persones grans que coneixen molt bé la ciutat, i escriuen històries de molta qualitat. Amb tecnologies més modernes (Google maps, mòbils) potser tindrien continguts molt més breus i menys reflexionats.

No editen els continguts, no es plantegen si són certs o no. Tenen 1.500 històries, només 3 no han estat publicades en tots aquest anys. És un projecte sense ànim de lucre.

Tant Bottup.com com Bdebarna.net han tingut èxit perquè mimen els seus usuaris: responen ràpid els seus dubtes, agraeixen les seves aportacions... La comunitat d'usuaris també es motiva a si mateixa, a través dels comentaris entre ells.

Periodisme ciutadà a ElPaís.com i BBC News

Rosa Jiménez treballa a la secció de participació de Prisacom. Parla amb molta sinceritat: estan fent moltes coses de periodisme ciutadà, però no està segura que estiguin fent-ho tot bé. Té la sensació que els problemes que va explicar ahir Steve Paulussen són una radiografia de la seva redacció: l'organització és rígida, costa molt canviar-la.

Acaben de crear un "pasaporte", un espai personal en què es recullen tots els seus comentaris, notícies enviades, favorites... i una portada a la carta.

A ElPaís.com els periodistes no s'encarreguen de la moderació de comentaris de les notícies. Ho tenen subcontractat a una empresa (Xarago). Això dóna problemes de coordinació de vegades, de criteri sobre què és acceptable i què no. La redacció digital decideix quines notícies s'obren a comentaris. Ella no està d'acord amb la idea que l'objectiu ha de ser acumular tants comentaris com sigui possible. Hi ha notícies que no requereixen comentaris.

La secció de fotos és generalment molt lúdica, però també hi ha fotos-denúncia. Els fòrums són un espai massa desvinculat de la resta del web, amb 3.000 usuaris diaris però sense gaire interès per la resta de visitants.

Rosa és blogger i la gestió de "La Comunidad" de blocs de ElPaís.com és la seva principal activitat. Hi ha 200-300 nous posts al dia, 6.000 usuaris en total. As.com i Cadena Ser també tenen ara blocs, però bàsicament per no ser menys que ElPaís.com. A la Ser funciona perquè a la ràdio Forges comenta els blocs. Han creat un servei de podcasts. Rosa manté un metabloc on destaca els blocs més interessants, resumeix en un post què diu la comunitat sobre temes d'actualitat. A les notícies posen enllaços a aquests posts per donar accés a les reflexions dels lectors blocaires. Deixen que tothom tingui un bloc, amb el metabloc fan la selecció del que destaquen.

Yo, Periodista té pros i contres: no sempre tenen material de qualitat i a la redacció digital li agrada més destacar notícies estil "paparazzi" que de denúncia, perquè donen més visites. Van deixar de donar premis en metàl.lic pels millors articles, per veure com reaccionaven els periodistes ciutadans i la veritat és que segueixen contribuint, la "fama" de sortir al diari sembla ser un bon alicient.

A Prisacom hi ha 8 persones dedicades a gestionar la participació. Rosa està convençuda que aquesta xifra creixerà.

El cas de la BBC

Han passat de tenir 6 persones a 13 dedicades només a gestionar la participació després del 7 de juliol de 2005, quan els atemptats a Londres van corroborar que els ciutadans volien enviar material, reaccions idees. L'equip rep trucades, emails i gestiona els fòrums de la BBC, verifiquen cada aportació i decideixen on es pot publicar. Gestionen tant la participació a la web com a la ràdio i la televisió. Tenen també 3 responsables regionals de participació, amb contactes amb bloggers i experts a qui demanen la seva opinió per temes específics.

Un dels reptes és evitar falsa informació, verificar-la. Valoren més els testimonis de persones que estan vivint una notícia en primera persona que els comentaris genèrics.

dilluns, 19 novembre de 2007

Periodisme ciutadà a Gran Bretanya i Flandes


Neil Thurman (City U) i Steve Paulussen (Ghent U) expliquen en la segona sessió del Seminari la seva recerca sobre periodisme ciutadà als seus països.

Neil explica que els diaris digitals britànics afronten les innovacions amb una actitud bàsicament conservadora. En els últims dos anys han crescut molt les iniciatives de periodisme ciutadà en els seus webs.

La pressió de no quedar enrera és el principal motiu que argüeixen els directors d'aquests mitjans digitals per desenvolupar aquestes iniciatives. També diuen que volen mantenir (recuperar?) el seu paper com a espais de debat públic, intentar que els internautes es quedin amb ells en comptes de crear els seus propis espais de debat fora dels mitjans.

Els directors de mitjans digitals consideren que molt poques contribucions de l'audiència són de qualitat. A la vegada consideren que la major part de l'audiència és passiva i és a ella a la que han de servir principalment. Estan preocupats per mantenir la qualitat del seu mitjà i per això filtren de forma molt activa el que publiquen, argumentant que la seva audiència no mereix perdre el temps amb contingut irrelevant, ofensiu o fals. Aquesta por i la gran quantitat de contribucions que reben també fa que estiguin preocupats perquè la gestió de la participació acabi afectant la producció de notícies, que els periodistes es vegin desbordats. Per això molts mitjans britànics assignen persones concretes de la redacció (en alguns casos empreses externes) per moderar els comentaris i contribucions dels usuaris.

A la BBC tenen un equip específic de 10 persones per gestionar la participació dels ciutadans en webs, televisió i ràdio, no només moderant el que aporten els ciutadans, sinó també proposant temes de forma activa, convidant a l'audiència a participar. Tot i això, la participació de l'audiència es concentra en el comentari, més que no pas en la producció de notícies. Neil ha pogut comprovar que sembla haver un límit en el creixement de la participació (fins i tot quan creix el nombre de visitants en les seccions participatives). Al Guardian, mai han superat els 10.000 usuaris actius als fòrums, mentre que només un 0,05% de l'audiència de la web de la BBC participa en els fòrums. Però pels mitjans això ja és suficient: seria impossible de gestionar si creixés molt més.

Steve Paulussen està implicat en diversos projectes que exploren les possibilitats del periodisme ciutadà a Flandes. Explica que els mitjans digitals no tenen clar perquè volen explorar el periodisme participatiu i que les redaccions dels mitjans tenen poca capacitat de redefinir les seves rutines i rols, per la qual cosa tendeixen a ser poc eficaços en l'exploració del periodisme ciutadà. Ell creu que la clau per l'èxit del periodisme ciutadà està en la col.laboració entre periodistes i audiència. Això requereix explorar el punt d'intersecció entre les rutines productives del periodisme tradicional i els hàbits dels blocaires i ciutadans-periodistes, crear ponts que connectin aquestes dues realitats. Cal tenir un objectiu clar i també un pla d'acció clar, i llavors convèncer els periodistes de la redacció dels beneficis que implicaran els canvis que caldrà fer. En qualsevol cas, retallar costos no pot ser l'objectiu si no volem que el procés es converteixi en un desastre. L'estructura organitzativa dels mitjans de comunicació tendeix a frenar la seva capacitat d'innovació: diferències entre periodistes i departament tecnològic, manca de formació, desconfiança en els ciutadans com a font fiable, resistència dels periodistes a convertir-se en moderadors.

Arrenca el Seminari: Ari Heionen i Thorsten Quandt


Ari Heinonen, de la Universitat de Tampere, i Thorsten Quandt, de la Universitat Lliure de Berlin, acaben d'iniciar la primera sessió del Seminari Internacional de Periodisme Digital. En aquest bloc anirem seguint el desenvolupament en directe.

Ari Heinonen ha explicat el context en què neix el periodisme ciutadà a Internet. A Finlàndia, el procès d'aparició del periodisme ciutadà es pot concretar en 3 moments:
- 2004: Ignorància. Els mitjans de comunicació ignoraven els debats socials inicialment, mentre que en fòrums i via SMS la gent estava discutint qüestions polítiques relacionades amb l'actualitat.
- 2004/2005: Escepticisme. El tsunami a Àsia va afectar molts finlandesos que estaven de vacances a Tailàndia. Al principi els mitjans van basar-se en les fonts informatives habituals (el govern, principalment), però aviat van veure que hi havia bloggers explicant què havia passat. Malgrat això, els periodistes eren molt reticents a usar-los com a font, no sabien com utilitzar-los.
- 2007: Entusiasme. Tots els mitjans digitals professionals han començat a utilitzar formes de periodisme ciutadà (blogs, inviten els lectors a enviar fotos i notícies, permeten comentaris en les notícies). Exemple: Vartti.fi. Portal creat per Sanoma (el principal grup de comunicació finlandès) amb contingut fet totalment pels usuaris. Els usuaris poden comentar les notícies d'altres usuaris, votar-les...

Thorsten Quandt comenta que el desenvolupament a Alemanya està sent molt més lent que a Finlàndia. "Potser encara estem a la fase de la ignorància... o de l'escepticisme, com a molt". La raó poden ser els problemes econòmics dels mitjans de comunicació. El periodisme digital en general està encara recuperant-se de la crisi de principis dels 2000. A més a més, a Alemanya hi ha un periodisme local molt desenvolupat, que pot fer que l'audiència se senti ben servida.

Tot i això, hi ha algunes experiències: periodisme de servei amb col.laboració dels usuaris, els blogs són reconeguts com a veu, però els periodistes es resisteixen a usar-los com a font. Hi ha resistència a entendre l'usuari com a productor actiu d'informació.

Excepció: jetzt.de, un portal per a joves d'un dels principals grups de comunicació alemanys. De fet van passar de fer una publicació impresa a una publicació digital a principis dels 2000, per reduir costos. Ara tenen un sol editor i diversos col.laboradors, però la major part del contingut és produït pels lectors. Bildblog és el weblog més popular a Alemania. Es tracta d'un bloc de crítica i seguiment de les notícies de Blid.de, un dels diaris digitals més populars.

Thorsten creu que el periodisme ciutadà pot ser una nova fase utòpica del periodisme digital, com als 90. Els mitjans potser exploren el periodisme ciutadà només perquè tothom ho fa, sense una estratègia clara. Els mitjans professionals no tenen clar què signifiquen els mitjans ciutadans, potser simplement roben idees, sense saber ben bé què fer amb ells.

Blogs i periodisme

No tots els blocs són periodisme, però hi ha molts blocs que són periodístics. Ari proposa classificar-los en quatre tipus:
- Blocs de ciutadans: comenten les notícies, publiquen "petites" notícies locals que els grans mitjans ignoren, fan periodisme especialitzat com a experts en un tema molt concret.
- Blocs de l'audiència: dintre dels mitjans digitals professionals, l'audiència té l'oportunitat de participar fent blocs.
- Blocs de periodistes: fora dels mitjans, fets per professionals, us espai de llibertat d'expressió per ells.
- Blocs de mitjans: en els webs informatius, fets per professionals en el marc de les rutines de producció convencionals.

Els blocs són un símptoma de que el periodisme està en un moment de canvi: els periodistes ja no estan sols publicant informació, ho vulguin o no. Thorsten argumenta que els periodistes són més importants que mai per seleccionar i filtrar el que és relevant de la blocosfera. Ari creu que la multiplicitat de moltes persones individuals publicant blocs és important, pot canviar l'agenda dels mitjans, renovar l'esfera pública. Thorsten és més escèptic, creu que els blocs encara no tenen l'audiència massiva que tenen els mitjans professionals.

Periodisme participatiu en diaris digitals

Un estudi fet per Heinonen, Quandt i d'altres investigadors a Europa i EUA, mostra que la major part dels diaris digitals es limiten a oferir oportunitats de participació en la fase de comentari, no en d'altres fases de la producció de la notícia. Intenten mantenir l'audiència com a audiència, mantenint tot el control en la producció informativa fins i tot si l'obren a les contribucions de l'audiència en alguns casos: els periodistes sempre tenen la última paraula sobre el que es publicarà.

dimecres, 14 novembre de 2007

La recerca sobre periodisme ciutadà, a Vilanova

A banda de professionals que estan desenvolupant projectes de periodisme ciutadà dins i fora dels mitjans digitals "tradicionals", el Seminari Internacional de Periodisme Digital reunirà els investigadors que han realitzat els primers estudis a fons sobre aquest fenomen:
- Steve Paulussen lidera un projecte experimental de periodisme ciutadà a Flandes, una col.laboració entre la seva universitat i el principal grup de comunicació d'aquesta regió belga.
- Ari Heinonen té una llarga trajectòria promovent projectes de periodisme ciutadà a Finlàndia i ha participat en un dels primers estudis comparatius de les iniciatives de periodisme ciutadà en els diaris digitals d'Europa i EUA.
- Thorsten Quandt també ha participat en aquest estudi i ha proposat un model teòric d'anàlisi del periodisme participatiu basat en el grau d'apertura dels diferents moments de la producció informativa.
- Neil Thurman ha entrevistat els directors dels principals mitjans digitals britànics per entendre les seves motivacions i actituds en desenvolupar espais participatius pels seus lectors.
- Jan Schaffer ha recollit experiències de periodisme ciutadà local als EUA a través d'entrevistes amb professionals i activistes.

El Seminari és la primera ocasió en que totes aquestes perspectives es troben, i esperem que serveixi per plantejar col.laboracions més àmplies en un futur que serveixin per seguir avançant en la recerca del periodisme ciutadà.

dilluns, 12 novembre de 2007

Neapolis, un espai ideal per al Seminari

El Seminari Internacional de Periodisme Digital serà un dels primers grans esdeveniments que es faran a l'edifici Neàpolis, el centre de promoció de la innovació de l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú inaugurat fa pocs mesos.

L'auditori de Neàpolis compta amb les últimes tecnologies audiovisuals i esperem que faciliti la discussió activa entre ponents i assistents. Totes les sessions duraran dues hores per tal de permetre que els ponents puguin proposar activitats i temes de reflexió als participants. Dissabte 17 de novembre, Neàpolis serà també el marc de la Trobada de Professionals dels Mitjans Digitals, mentre que la festa-taller de la Nit Digital es farà al bar La Carpeta Moderna, a la Plaça de la Vila.



Mostra un mapa més gran

dijous, 8 novembre de 2007

Steve Outing: Pot ser rendible fer periodisme ciutadà?

Una de les intervencions al Seminari per videoconferència, des dels EUA, serà la de Steve Outing, veterà periodista digital que al 2005 va ser pioner en crear mitjans ciutadans orientats a col.lectius d'usuaris molt específics: ciclistes, escaladors, corredors...

Fa uns dies, Outing va anunciar que la seva empresa, Enthusiast Group, havia posat a la venda aquests portals perquè no havien arribat al mínim de visites necessari per fer-los rendibles amb publicitat. Sentir de primera mà la seva experiència de crear espais de participació, promocionar-los i fer-los crèixer per finalment haver-los de vendre serà una lliçó que escoltarem atentament al Seminari.

Outing planeja ara dedicar-se a desenvolupar plataformes de periodisme ciutadà per tercers, utilitzant els coneixements adquirits sense el risc d'haver de gestionar directament tots els webs que creï.