Neil Thurman (City U) i Steve Paulussen (Ghent U) expliquen en la segona sessió del Seminari la seva recerca sobre periodisme ciutadà als seus països.
Neil explica que els diaris digitals britànics afronten les innovacions amb una actitud bàsicament conservadora. En els últims dos anys han crescut molt les iniciatives de periodisme ciutadà en els seus webs.
La pressió de no quedar enrera és el principal motiu que argüeixen els directors d'aquests mitjans digitals per desenvolupar aquestes iniciatives. També diuen que volen mantenir (recuperar?) el seu paper com a espais de debat públic, intentar que els internautes es quedin amb ells en comptes de crear els seus propis espais de debat fora dels mitjans.
Els directors de mitjans digitals consideren que molt poques contribucions de l'audiència són de qualitat. A la vegada consideren que la major part de l'audiència és passiva i és a ella a la que han de servir principalment. Estan preocupats per mantenir la qualitat del seu mitjà i per això filtren de forma molt activa el que publiquen, argumentant que la seva audiència no mereix perdre el temps amb contingut irrelevant, ofensiu o fals. Aquesta por i la gran quantitat de contribucions que reben també fa que estiguin preocupats perquè la gestió de la participació acabi afectant la producció de notícies, que els periodistes es vegin desbordats. Per això molts mitjans britànics assignen persones concretes de la redacció (en alguns casos empreses externes) per moderar els comentaris i contribucions dels usuaris.
A la BBC tenen un equip específic de 10 persones per gestionar la participació dels ciutadans en webs, televisió i ràdio, no només moderant el que aporten els ciutadans, sinó també proposant temes de forma activa, convidant a l'audiència a participar. Tot i això, la participació de l'audiència es concentra en el comentari, més que no pas en la producció de notícies. Neil ha pogut comprovar que sembla haver un límit en el creixement de la participació (fins i tot quan creix el nombre de visitants en les seccions participatives). Al Guardian, mai han superat els 10.000 usuaris actius als fòrums, mentre que només un 0,05% de l'audiència de la web de la BBC participa en els fòrums. Però pels mitjans això ja és suficient: seria impossible de gestionar si creixés molt més.
Steve Paulussen està implicat en diversos projectes que exploren les possibilitats del periodisme ciutadà a Flandes. Explica que els mitjans digitals no tenen clar perquè volen explorar el periodisme participatiu i que les redaccions dels mitjans tenen poca capacitat de redefinir les seves rutines i rols, per la qual cosa tendeixen a ser poc eficaços en l'exploració del periodisme ciutadà. Ell creu que la clau per l'èxit del periodisme ciutadà està en la col.laboració entre periodistes i audiència. Això requereix explorar el punt d'intersecció entre les rutines productives del periodisme tradicional i els hàbits dels blocaires i ciutadans-periodistes, crear ponts que connectin aquestes dues realitats. Cal tenir un objectiu clar i també un pla d'acció clar, i llavors convèncer els periodistes de la redacció dels beneficis que implicaran els canvis que caldrà fer. En qualsevol cas, retallar costos no pot ser l'objectiu si no volem que el procés es converteixi en un desastre. L'estructura organitzativa dels mitjans de comunicació tendeix a frenar la seva capacitat d'innovació: diferències entre periodistes i departament tecnològic, manca de formació, desconfiança en els ciutadans com a font fiable, resistència dels periodistes a convertir-se en moderadors.
Neil explica que els diaris digitals britànics afronten les innovacions amb una actitud bàsicament conservadora. En els últims dos anys han crescut molt les iniciatives de periodisme ciutadà en els seus webs.
La pressió de no quedar enrera és el principal motiu que argüeixen els directors d'aquests mitjans digitals per desenvolupar aquestes iniciatives. També diuen que volen mantenir (recuperar?) el seu paper com a espais de debat públic, intentar que els internautes es quedin amb ells en comptes de crear els seus propis espais de debat fora dels mitjans.
Els directors de mitjans digitals consideren que molt poques contribucions de l'audiència són de qualitat. A la vegada consideren que la major part de l'audiència és passiva i és a ella a la que han de servir principalment. Estan preocupats per mantenir la qualitat del seu mitjà i per això filtren de forma molt activa el que publiquen, argumentant que la seva audiència no mereix perdre el temps amb contingut irrelevant, ofensiu o fals. Aquesta por i la gran quantitat de contribucions que reben també fa que estiguin preocupats perquè la gestió de la participació acabi afectant la producció de notícies, que els periodistes es vegin desbordats. Per això molts mitjans britànics assignen persones concretes de la redacció (en alguns casos empreses externes) per moderar els comentaris i contribucions dels usuaris.
A la BBC tenen un equip específic de 10 persones per gestionar la participació dels ciutadans en webs, televisió i ràdio, no només moderant el que aporten els ciutadans, sinó també proposant temes de forma activa, convidant a l'audiència a participar. Tot i això, la participació de l'audiència es concentra en el comentari, més que no pas en la producció de notícies. Neil ha pogut comprovar que sembla haver un límit en el creixement de la participació (fins i tot quan creix el nombre de visitants en les seccions participatives). Al Guardian, mai han superat els 10.000 usuaris actius als fòrums, mentre que només un 0,05% de l'audiència de la web de la BBC participa en els fòrums. Però pels mitjans això ja és suficient: seria impossible de gestionar si creixés molt més.
Steve Paulussen està implicat en diversos projectes que exploren les possibilitats del periodisme ciutadà a Flandes. Explica que els mitjans digitals no tenen clar perquè volen explorar el periodisme participatiu i que les redaccions dels mitjans tenen poca capacitat de redefinir les seves rutines i rols, per la qual cosa tendeixen a ser poc eficaços en l'exploració del periodisme ciutadà. Ell creu que la clau per l'èxit del periodisme ciutadà està en la col.laboració entre periodistes i audiència. Això requereix explorar el punt d'intersecció entre les rutines productives del periodisme tradicional i els hàbits dels blocaires i ciutadans-periodistes, crear ponts que connectin aquestes dues realitats. Cal tenir un objectiu clar i també un pla d'acció clar, i llavors convèncer els periodistes de la redacció dels beneficis que implicaran els canvis que caldrà fer. En qualsevol cas, retallar costos no pot ser l'objectiu si no volem que el procés es converteixi en un desastre. L'estructura organitzativa dels mitjans de comunicació tendeix a frenar la seva capacitat d'innovació: diferències entre periodistes i departament tecnològic, manca de formació, desconfiança en els ciutadans com a font fiable, resistència dels periodistes a convertir-se en moderadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada