dilluns, 19 de novembre de 2007

Arrenca el Seminari: Ari Heionen i Thorsten Quandt


Ari Heinonen, de la Universitat de Tampere, i Thorsten Quandt, de la Universitat Lliure de Berlin, acaben d'iniciar la primera sessió del Seminari Internacional de Periodisme Digital. En aquest bloc anirem seguint el desenvolupament en directe.

Ari Heinonen ha explicat el context en què neix el periodisme ciutadà a Internet. A Finlàndia, el procès d'aparició del periodisme ciutadà es pot concretar en 3 moments:
- 2004: Ignorància. Els mitjans de comunicació ignoraven els debats socials inicialment, mentre que en fòrums i via SMS la gent estava discutint qüestions polítiques relacionades amb l'actualitat.
- 2004/2005: Escepticisme. El tsunami a Àsia va afectar molts finlandesos que estaven de vacances a Tailàndia. Al principi els mitjans van basar-se en les fonts informatives habituals (el govern, principalment), però aviat van veure que hi havia bloggers explicant què havia passat. Malgrat això, els periodistes eren molt reticents a usar-los com a font, no sabien com utilitzar-los.
- 2007: Entusiasme. Tots els mitjans digitals professionals han començat a utilitzar formes de periodisme ciutadà (blogs, inviten els lectors a enviar fotos i notícies, permeten comentaris en les notícies). Exemple: Vartti.fi. Portal creat per Sanoma (el principal grup de comunicació finlandès) amb contingut fet totalment pels usuaris. Els usuaris poden comentar les notícies d'altres usuaris, votar-les...

Thorsten Quandt comenta que el desenvolupament a Alemanya està sent molt més lent que a Finlàndia. "Potser encara estem a la fase de la ignorància... o de l'escepticisme, com a molt". La raó poden ser els problemes econòmics dels mitjans de comunicació. El periodisme digital en general està encara recuperant-se de la crisi de principis dels 2000. A més a més, a Alemanya hi ha un periodisme local molt desenvolupat, que pot fer que l'audiència se senti ben servida.

Tot i això, hi ha algunes experiències: periodisme de servei amb col.laboració dels usuaris, els blogs són reconeguts com a veu, però els periodistes es resisteixen a usar-los com a font. Hi ha resistència a entendre l'usuari com a productor actiu d'informació.

Excepció: jetzt.de, un portal per a joves d'un dels principals grups de comunicació alemanys. De fet van passar de fer una publicació impresa a una publicació digital a principis dels 2000, per reduir costos. Ara tenen un sol editor i diversos col.laboradors, però la major part del contingut és produït pels lectors. Bildblog és el weblog més popular a Alemania. Es tracta d'un bloc de crítica i seguiment de les notícies de Blid.de, un dels diaris digitals més populars.

Thorsten creu que el periodisme ciutadà pot ser una nova fase utòpica del periodisme digital, com als 90. Els mitjans potser exploren el periodisme ciutadà només perquè tothom ho fa, sense una estratègia clara. Els mitjans professionals no tenen clar què signifiquen els mitjans ciutadans, potser simplement roben idees, sense saber ben bé què fer amb ells.

Blogs i periodisme

No tots els blocs són periodisme, però hi ha molts blocs que són periodístics. Ari proposa classificar-los en quatre tipus:
- Blocs de ciutadans: comenten les notícies, publiquen "petites" notícies locals que els grans mitjans ignoren, fan periodisme especialitzat com a experts en un tema molt concret.
- Blocs de l'audiència: dintre dels mitjans digitals professionals, l'audiència té l'oportunitat de participar fent blocs.
- Blocs de periodistes: fora dels mitjans, fets per professionals, us espai de llibertat d'expressió per ells.
- Blocs de mitjans: en els webs informatius, fets per professionals en el marc de les rutines de producció convencionals.

Els blocs són un símptoma de que el periodisme està en un moment de canvi: els periodistes ja no estan sols publicant informació, ho vulguin o no. Thorsten argumenta que els periodistes són més importants que mai per seleccionar i filtrar el que és relevant de la blocosfera. Ari creu que la multiplicitat de moltes persones individuals publicant blocs és important, pot canviar l'agenda dels mitjans, renovar l'esfera pública. Thorsten és més escèptic, creu que els blocs encara no tenen l'audiència massiva que tenen els mitjans professionals.

Periodisme participatiu en diaris digitals

Un estudi fet per Heinonen, Quandt i d'altres investigadors a Europa i EUA, mostra que la major part dels diaris digitals es limiten a oferir oportunitats de participació en la fase de comentari, no en d'altres fases de la producció de la notícia. Intenten mantenir l'audiència com a audiència, mantenint tot el control en la producció informativa fins i tot si l'obren a les contribucions de l'audiència en alguns casos: els periodistes sempre tenen la última paraula sobre el que es publicarà.

1 comentari:

Toni ha dit...

Gràcies pel life blogging. Finalment, motius professionals, avui, i personals, demà, m'impediran ser a Vilanova. I mira que em sap greu :-( En fi, en la mesura que pugui, ho aniré seguint a través d'aquest i altres blogs. Que disfruteu!